Els teus noranta anys gràcils
S ap que la sòca, mes s´enfila
com més endins pot arrelar
|
Era un temps diferent que ara veig amb nostàlgia |
|
puig m´apar envoltat de distància llunyana, |
|
de Congrés Eucarístic, de "partes" a la ràdio |
|
i la presencia dolça de la mare estimada |
|
Qui mes propera a ella que tú, Tia Maria, |
|
que, veient-te, em recordes aquell temps enciser! |
|
Antoni, Montse i Carme, amb mi jugant estaven, |
|
Sembla que faci un segle, al Pare Carbasser |
|
Diàriament esperava que, en sortir de la feina, |
|
em recollís la mare, que em feia un petó fort, |
|
Ple d’amor i de joia, aquell mon d´aleshores! |
|
Ben llunyana era encara l’ombra cruel de la mort! |
|
Aquelles altres festes, tan plenes d’alegria |
|
la presència constant de l’entorn familiar |
|
amb tots nosaltres junts, en unió i benaurança |
amb la força i l’empenta que donen els pocs anys
|
Jo, tieta, et recordo, com recordo a la mare, |
|
per que segona mare també fores per mi |
|
mentre en aquelles tardes, el "Para Ti" llegies |
|
que sol·lícit comprava per a tu, el tiet Enric |
|
I jo, tot ho llegia. També de les cosines, |
|
- Estimades cosines! - "La Pequeña Lulú" |
|
Oh, tardes enyorades, de regust d’ambrosia |
|
on les arrels s’amaguen de la felicitat! |
Potser, si ara em doctoro i he donat quatre anys classe
permet-me enorgullir-me'n , a la Universitat
qualque cosa té a veure, per llunyana que sigui
de la estimada Montse aquell batxillerat
amb "Santos Coco", el mític, i de l´estimat Toni,
l'dmiració profunda i aquell fervent delir,
que em transmeté una tarda, la bellesa explicant-me
d'una hipèrbola gràcil "tornant de l'infinit"
De la formosa Carme, que era la mes petita
(En aquell temps que evoco, en Jordi no era nat)
prou anys després, sa fita de preferir les lletres,
transitant nous camins, llatí i grec estudiant
Quantes coses boniques, traçaren les dresseres!
cosas totes precioses, com el grec i el llatí,
(I, com no, del meu pare, la fèrtil biblioteca
que feu que esdevingués, com ell, lletreferit)
I et recordo tan maca, dolça tia estimada,
tan íntegre i tan noble, i tan bona també
que t´estimaré sempre, malgrat no saber dir-t´ho,
i els teus noranta anys gràcils per tu caplletraré
Quant be feres, complint el desig de la mare,
d'acollir l'Esmeralda, fent-li de mare tu!
De virtut tan excelsa no se que més diria,
hi ha coses inefables, no les pot dir ningú
Rep el meu homenatge i fervent alegria ,
de que segueixis ferma, avui igual que ahir
Que fills, nets i besnéts, siguin la joia teva .
Fidel testimoniatge de ton tan bell destí
I puig l´amor més creix com més es repertit,
(Capaç de tal prodigi, unica cosa al món)
Rep,j unt amb el respecte, i admiració profunda,
tot l'amor del cor meu, que guardo pels qui estimo
entre el qui sempre tú, tindràs un lloc d'honor
El teu nebot Román
ja arribar a la edat que en aquell temps ningú de
nosaltres tenía, mes que la teva mare i avia meva, Maria.